Cambios antes del 9N

Señores, nos queda menos de una semana de blog en español: la SGA no está al margen de la actualidad política y hasta aquí han llegado los vientos de cambio que soplan desde el Parlament. Para que no nos pille el toro, publicamos nuestra primera crónica en català no vaya a ser que el señor Mas nos cierre el chiringuito. Y por si fuera poca novedad el cambio de idioma, también estrenamos plumilla: en esta ocasión Marga se marca una poética crónica de una salida por los alrededores de Igualada. Gocen de su florida prosa.

"Diumenge a Igualada, el matí es lleva embromat. Malgrat la boira que no es deixa albirar ni Montserrat ni la serra de les Maioles, agafem les bicicletes i seguim el pla que havíem ordit. Agafem des de Can Roca la pista ampla que ens duu a Cups d'Enric, ara fa dies que no plou i el torrent que hi passa està sec. Enfilem camí amunt fins a trobar el trencall, on girem a l'esquerre. Emprenem la pujada on en algun dels seus revolts ja se'ns ofereixen bones vistes. Passem de llarg la font que es troba a mitja ascensió, el dia tardorenc d'avui no ens demana més aigua. Arribem al Pla del Servitge, que com bé diu el seu nom, ens assossega el pedalar. Però de nou enfilem un tros més de camí una mica malmès per reguerots fins la pista que ens durà fins dalt els molins. 

El camí ens condueix a dalt la serra de Rubió, on els seus 800 m són un autèntic balcó sobre la conca d'Òdena. Desfilem per la carena i aviat trenquem cap al cantó de Prats de Rei. Baixem per la calmada i discreta vall, atravessada pel torrent de Maçana fins que ens duu al mateix peu de Sant Martí de Maçana, església situada a 703 metres i on decidim remuntar per descobrir un racó més de la comarca. 

Baixem i planegem gaudint de l'entorn, que ara ja a novembre es mostra de tardor, tot i una mica confós per la bonança de les últimes setmanes: els cirerers d'arboç tenen flors i fruits a la vegada! 

Passem per Bolederes, un antiga masia isolada dalt d'un turó, que es mostra imponent amb els seus contraforts i recolzada sobre la roca mare. Pedalem una mica més i arribem a l'ermita de la Mare de Déu del Grauet, acompanyada de xiprers, treballades argolles a les seves parets i una tomba antropomorfa a les seves proximitats que fa les delícies d'alguns ciclistes. 

Anem cap a la masia del Vendrell perdonant un tros d'asfalt que ens marca la ruta per descendir fortament cap al nucli de Castellar, pertanyent al municipi de Aguilar de Segarra (Bages). Allí hi dinem uns entrepans acompanyats dels habitants més felins i un sol que ara sí llueix. 

I després de dinar emprenem la fortíssima pendent que quasi sense descansos ens portarà dalt la serra. Fruïm en un corriol que sembla sense fi, entre arbocers i brucs, que amb entre rocs i pendents ens porta a les faldes del Cogulló de Cal Torre. 

Descendim amb contundència cap a Castellfollit del Boix i Maians on agafem el corriol que anomenem de la' telefònica', ja que va seguint les fites de l'antiga línia. I ja sense més divagacions ens plantem unes corbes més amunt del poble d'Òdena.
Arribem a Igualada, després de 60 km i abans que el sol de tardor s'apagui fins al proper dia."

En total 60 kilómetros y 1500 metros de desnivel, repartidos básicamente en tres ascensiones largas por pista. A ver si más SGAs se animan a escribir crónicas; en español, catalán o zulú. El traductor de Google está de nuestra parte (Google umhumushi ungakithi).